Darrera de l’etiqueta “Made in Europe” també hi ha explotació laboral

Networkwear presenta l’informe “Made in Europe: Els proveïdors de roba de treball de Suïssa, Àustria i Alemanya s’aprofiten de la pobresa i la por de les treballadores de Macedònia”.

Aquest estudi analitza les condicions laborals en què les treballadores macedònies confeccionen la roba treball per a administracions europees. La investigació s’ha basat en tres fonts principals: d’una banda, entrevistes a 47 treballadores de 5 fàbriques de la República de Macedònia; i de l’altra investigacions recollides informes anteriors.

A diferència de la resta d’estudis publicats en el marc del projecte Networkwear, es parla de fàbriques europees que treballen per a altres països de l’eurozona. Les fàbriques investigades exporten principalment a Suïssa, Àustria i Alemanya. Però malgrat tractar-se d’Europa, l’informe destaca qüestions molt preocupants sobre les fàbriques investigades: salaris de misèria generalitzats,hores extraordinàries obligatòries, excés de contractes de curta durada,absència total de representats sindicals i, sovint, perjudici extrem de la salut de les treballadores. L’informe demostra com “la pobresa i la por a perdre la feina dissuadeix les treballadores de alçar la veu i defensar els seus drets”.

informe_madeineu

La indústria de la confecció a Macedònia: A la República de Macedònia hi ha 535 empreses de confecció registrades, que donen feina a prop de 42.000 persones. Una mà d’obra molt especialitzada, la gran capacitat de producció, l’existència d’infraestructura i uns salaris molt baixos, a més de la proximitat geogràfica i cultural, resulten factors molt favorables pels quals els productes procedents d’Europa són cada cop més freqüents. En aquest context, les costureres estan sotmeses a una explotació laboral extrema amb la finalitat d’obtenir el màxim de beneficis.

Les empleades del sector de la confecció treballen en condicions infrahumanes, el seu treball és dur i summament esgotador. Moltes d’elles són el principal sostén econòmic de la seva família. La crisi de producció del 2008 es va utilitzar per augmentar la pressió sobre les treballadores i el resultat és que actualment s’estan acceptant tota classe de condicions laborals. La majoria de macedonis i macedònies lluiten literalment per la seva supervivència diària i treballar en el sector de la confecció no suposa una sortida a aquesta situació.Segons les treballadores entrevistades, en dos de les cinc fàbriques investigades el salari real amb les hores extra i bonificacions es, en alguns casos, inferior alsalari mínim legal de 6.263 MKD, l’equivalent a 101 euros; i fins i tot inferior al salari mínim negociat de 5.500 MKD (89 euros).

Un altre problema important que destaca l’estudi, és la producció subcontractada. Des de la dècada de 1970 molts països occidentals utilitzen aquest sistema per augmentar beneficis. L’estratègia consisteix en subcontractarempreses de països propers amb mà d’obra barata per realitzar les parts de la cadena tèxtil que requereix més intensitat de mà d’obra i mantenir els processos més lucratius de la cadena de calor en el propi país. Aquest sistema és molt profitós per als països clients, però per als països productors no resulta gens sostenible des del punt de vista social i econòmic.

Més informació: Descarrega’t l’informe complert o visita el web de Networkwear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s