Darrera de l’etiqueta “Made in Europe” també hi ha explotació laboral

Networkwear presenta l’informe “Made in Europe: Els proveïdors de roba de treball de Suïssa, Àustria i Alemanya s’aprofiten de la pobresa i la por de les treballadores de Macedònia”.

Aquest estudi analitza les condicions laborals en què les treballadores macedònies confeccionen la roba treball per a administracions europees. La investigació s’ha basat en tres fonts principals: d’una banda, entrevistes a 47 treballadores de 5 fàbriques de la República de Macedònia; i de l’altra investigacions recollides informes anteriors.

A diferència de la resta d’estudis publicats en el marc del projecte Networkwear, es parla de fàbriques europees que treballen per a altres països de l’eurozona. Les fàbriques investigades exporten principalment a Suïssa, Àustria i Alemanya. Però malgrat tractar-se d’Europa, l’informe destaca qüestions molt preocupants sobre les fàbriques investigades: salaris de misèria generalitzats,hores extraordinàries obligatòries, excés de contractes de curta durada,absència total de representats sindicals i, sovint, perjudici extrem de la salut de les treballadores. L’informe demostra com “la pobresa i la por a perdre la feina dissuadeix les treballadores de alçar la veu i defensar els seus drets”.

informe_madeineu

La indústria de la confecció a Macedònia: A la República de Macedònia hi ha 535 empreses de confecció registrades, que donen feina a prop de 42.000 persones. Una mà d’obra molt especialitzada, la gran capacitat de producció, l’existència d’infraestructura i uns salaris molt baixos, a més de la proximitat geogràfica i cultural, resulten factors molt favorables pels quals els productes procedents d’Europa són cada cop més freqüents. En aquest context, les costureres estan sotmeses a una explotació laboral extrema amb la finalitat d’obtenir el màxim de beneficis.

Les empleades del sector de la confecció treballen en condicions infrahumanes, el seu treball és dur i summament esgotador. Moltes d’elles són el principal sostén econòmic de la seva família. La crisi de producció del 2008 es va utilitzar per augmentar la pressió sobre les treballadores i el resultat és que actualment s’estan acceptant tota classe de condicions laborals. La majoria de macedonis i macedònies lluiten literalment per la seva supervivència diària i treballar en el sector de la confecció no suposa una sortida a aquesta situació.Segons les treballadores entrevistades, en dos de les cinc fàbriques investigades el salari real amb les hores extra i bonificacions es, en alguns casos, inferior alsalari mínim legal de 6.263 MKD, l’equivalent a 101 euros; i fins i tot inferior al salari mínim negociat de 5.500 MKD (89 euros).

Un altre problema important que destaca l’estudi, és la producció subcontractada. Des de la dècada de 1970 molts països occidentals utilitzen aquest sistema per augmentar beneficis. L’estratègia consisteix en subcontractarempreses de països propers amb mà d’obra barata per realitzar les parts de la cadena tèxtil que requereix més intensitat de mà d’obra i mantenir els processos més lucratius de la cadena de calor en el propi país. Aquest sistema és molt profitós per als països clients, però per als països productors no resulta gens sostenible des del punt de vista social i econòmic.

Més informació: Descarrega’t l’informe complert o visita el web de Networkwear

Informe “Experiències europees de compra pública socialment responsable de roba de treball”

SETEM Catalunya publica, en el marc del projecte europeu Networkwear, un recull de bones pràctiques de les administracions públiques europees en matèria de contractació responsable.

goodpractices

Les administracions públiques europees adquireixen gran quantitat de productes tèxtils i roba, sobretot indumentària de treball. Es calcula que, al 2008, la facturació global de les empreses distribuïdores d’aquest tipus de roba dels 15 Estats membres de la Unió Europea va ser de 4.000 milions d’euros.

Aproximadament, la meitat d’aquesta despesa corresponia a entitats públiques.Per tant, les administracions públiques –com a clients destacats de les empreses de vestuari laboral– tenen una gran capacitat  d’influir  significativament sobre la cadena de subministrament global i promoure que els proveïdors apliquin pràctiques cada cop més responsables socialment.

Les administracions públiques han d’aplicar la sostenibilitat a les seves compres. Actualment, els governs volen introduir lleis per fomentar el desenvolupament sostenible, la responsabilitat ambiental, les relacions laborals dignes i el comerç just. I aquestes mesures s’han de traduir en polítiques de contractació concretes, amb l’objectiu de garantir l’adquisició de productes i serveis a empreses que ofereixin la màxima qualitat, que apliquin bones pràctiques i promoguin les millors condicions laborals.

Amb tot, en un context d’economia globalitzada sovint hi ha massa descoordinació entre els compromisos governamentals en aspectes com els drets humans internacionals, els drets laborals i el desenvolupament econòmic, d’una banda; i un sistema de contractació que tradicionalment sol afavorir el licitador que presenta l’oferta més barata, per l’altra. Per tant, això pot fomentar que el contractista rebaixi els costos laborals amb l’objectiu de proveir productes més barats. Adjudicar el contracte a l’oferta més barata pot generar avantatges per als contractistes que incentiven els sous baixos, les jornades laborals llargues i pitjors condicions de treball.

bones_practiques

Més informació a la web del projecte Networkwear

Segona formació a l’Ajuntament de Sant Boi

La Compra Pública Ètica, un repte de l’administració local

SETEM ha  organitzat amb  la col·laboració de la Unitat de Serveis Jurídics i la de Cooperació, Solidaritat i Pau de  Sant  Boi una segona sessió formativa sobre la Compra Pública Responsable, aquesta vegada destinada a tot l’equip de serveis jurídics de l’Ajuntament.

Des de l’any 2005, l’Ajuntament forma part de la Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica, l’objectiu de la qual és promoure la incorporació de criteris ètics en el consum de les administracions púbiques.  Es vol treballar per establir mecanismes que permetin que en les compres que es realitza des de l’administració es respecten els drets humans i els drets laborals. Aquest compromís va quedar recollit, també, amb el Codi Ètic de l’Ajuntament, aprovat l’any 2012. Es tracta d’estendre la promoció de la responsabilitat social en tota la cadena de subministraments. L’organització d’aquesta jornada respon als interessos manifestats pel propi equip  jurídic de l’Ajuntament de dotar-se de més eines per avançar en aquests temes.

La formació va generar un espai de reflexió sobre la compra pública, va servir per donar a conèixer el marc normatiu en el qual es fonamenta aquesta orientació alhora que va facilitar eines a l’equip tècnic per treballar tot aquest procés. Durant la jornada es va aprofundir en el marc normatiu europeu i de l’estat espanyol, com la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell,  Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible i Reial Decret Legislatiu 3/2011, que afavoreixen la inclusió de criteris socials en els processos de licitació i compra pública. Igualment, es van presentar iniciatives pioneres a nivell europeu que serveixen com a referència per avançar en aquest camí.

La sensibilització i formació de l’equip tècnic és un primer pas per avançar cap a una administració més responsable.

Made in Sri Lanka: Informe sobre les condicions laborals de fàbriques que produeixen roba de treball per a administracions públiques europees

Dins les activitats de la contractació pública, les administracions compren vestuari laboral per protegir als seus treballadors mentre executen les seves tasques. Gran part d’aquesta roba es produeix en països amb mà d’obra barata, on sovint no existeixen ni implementació ni control dels drets laborals bàsics de les persones treballadores; de vegades, ni tan sols estan protegides per la llei.

madein_srilanka

En aquest context, Networkwear ha investigat les condicions laborals de les persones treballadores i el respecte als seus drets humans en vuit fàbriques de Sri Lanka, escollides per les seves relacions amb el mercat de la Unió Europea (UE). En alguns casos, s’han pogut establir vincles directes entre administracions públiques concretes i els centres de producció dels proveïdors investigats.

A partir d’entrevistes amb persones treballadores, l’informe descriu els seus perfils i les seves condicions laborals. La investigació rebel·la diversos abusos i vulneracions dels convenis laborals bàsics de l’Organització Internacionals del Treball (OIT) i de la legislació estatal, sobretot relacionades amb l’obligatorietat de fer hores extres, la discriminació i els salaris.

L’informe acaba amb una sèrie de recomanacions adreçades a les autoritats encarregades de la contractació pública per tal d’assegurar que la roba de treball que vesteixen els treballadores de la UE es produeixi en empreses que respectin els drets laborals de les persones treballadores. Dites autoritats s’enfronten sovint a la falta d’experiència en aquest camp i a les dificultats que comporta respondre preguntes bàsiques com “Com incloure els criteris socials en una licitació?”, “Com supervisar el compliments dels criteris socials per part del proveïdor?” o “Hi haurà suficients proveïdors interessats?”

Descarrega’t aquí l’informe complert en català.

Tercer vídeo Made in Europe. Treballadores de roba a Macedònia

La tercera testimoni de la sèrie Made in Europe explica els detalls salarials i dels horaris d’una treballadora de roba a Macedònia: un màxim de 115 euros al mes a canvi de treballar de dilluns a divendres de 7 del matí a 3 del migdia, i els dissabtes de 7 del matí a 1. A més, també cal treballar alguns diumenges si hi ha comandes urgents.

D’altra banda aquest vídeo mostra la por i el mal ambient que es respira a les fàbriques.  La treballadora, que per la seva seguretat es manté en l’anonimat, declara al respecte: “Mai m’atreviria a obrir la boca”.

 

Segon vídeo Made in Europe. Treballadores de roba a Macedònia

La segona treballadora de la sèrie de vídeos ‘Made in Europe. Testimonis de treballadores de roba a Macedonia’ ens parla de les obligacions que sol tenir una dona a Macedònia. A banda de les hores de feina a la fàbrica, ha de tenir cura de la família, tant dels fills com dels sogres. A més, com que el sou que guanya com a treballadora de roba és massa baix, també ha d’anar al camp cada tarda, per tirar endavant les terres que els permeten a ella i a la seva família arribar a final de mes.

Nova sèrie Made in Europe: testimonis de treballadores de roba a Macedònia

En pensar en l’explotació laboral de les treballadores de la confecció, sovint ens venen al cap països del Sud. Sabem que és un problema proper perquè totes i tots vestim aquesta roba, però la resta ens sembla força llunyà. No pensem que aquesta violació dels drets humans ens és també propera en quilòmetres.

Com moltes altres zones del globus, Europa és escenari de condicions laborals precàries i manca de drets pel que fa a les treballadores que cusen roba per a marques internacionals. La sèrie de vídeos curts “Made in Europe. Testimonis de treballadores de roba a Macedònia” mostra un seguit de testimonis de dones que treballen en fàbriques de roba a l’Europa de l’est.

La primera testimoni, que per raons de seguretat es manté en l’anonimat, ens parla de com la crisi ha empitjorat el seu clima laboral, de la dificultat de reivindicar qualsevol dret davant uns caps que no tenen cap problema en prescindir d’ella, i també llança un missatge a les marques de roba per a que treballa.

La compra pública socialment responsable: Una radiografia europea actual

Setem Catalunya, juntament amb els socis europeus del projecte NetWork Wear, organitzem el proper dia 12 de desembre, una trobada estratègica europea sobre compra pública socialment responsable.

Actualment les ONGs, tant socials com ambientals, prenen cada cop un paper més actiu en la compra pública europea per convertir-la en una eina de desenvolupament sostenible, treballant amb legislacions i polítiques de la UE. Per això, en un moment com aquest cal col·laborar constructivament, així com compartir recursos, coneixements i bones pràctiques.

Amb aquest objectiu, actors clau d’arreu d’Europa han estat invitats a aquesta dinàmica sessió de treball interna. La sessió, tot i que se centrarà en la indústria tèxtil, serà molt rellevant per tots els sectors en què la compra pública pot fer-se servir com a eina per a un desenvolupament sostenible.

CPE 12.12

Dimecres 12 de desembre 2012

09:00 – 09:30 Benvinguda i introducció

09:30 – 10:30 Campanyes

10:30 – 11:00 Descans amb cafè o te de comerç just

11:00 –12:00 Companyies de roba laboral

12:00 – 13:00 Temes legals

13:00 – 14:00 Dinar

14:00 – 15:00 Les administracions públiques

15:00 – 16:00 Transparència i traçabilitat

16:00 –16:30 Impactes

16:30 – 17:00 Comentaris finals i aperitiu català

Lloc: hotel Alimara, Barcelona

Consulta aquí el programa complet

Seminari formatiu sobre compra pública socialment responsable

L’Administració Pública juga un paper protagonista en la promoció d’una nova forma de consum, més ètic, més sostenible, més responsable.

Per això, SETEM, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona organitzem de manera conjunta aquesta jornada interna. La jornada se celebra demà dia 28 de novembre, i es dirigeix a tècnics i tècniques amb l’objectiu d’integrar la Compra Pública Socialment Responsable en el desenvolupament de l’actuació de les principals administracions públiques catalanes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dimecres 28 de novembre

9.15h Presentació de les jornades i breu introducció
9.45h La compra pública ètica
10:15h Marc legislatiu europeu i estatal
11:00h Pausa cafè
11:30h Bones Pràctiques. Àmbits d’aplicació d’una compra pública ètica i sostenible
12:45h Activitat pràctica
13:45h Tancament de la Jornada

Sala d’Actes Edifici del Vagó
Recinte Escola Industrial
Diputació de Barcelona
c/ Comte d’Urgell, 187. Barcelona (Metro Hospital Clínic – Sortida Rosselló)

Pots veure aquí el targetó complert

Completem la sèrie de vídeos Made in Morocco

Completem la sèrie de vídeos Made in Morocco, per visibilitzar les condicions de treball de les treballadores de la confecció, en aquest cas al Marroc.

Des de fa un mes, cada setmana t’hem mostrat un testimoni directe de les dures condicions laborals que pateixen les treballadores per produir la roba per a grans marques internacionals i, en alguns casos, per a administracions públiques europees.

L’última càpsula de la sèrie Made in Morocco és el testimoni de la Salma. Ella ens explica quin és el pa de cada dia per una treballadora de la confección a Marroc: un sou insuficient, hores extres obligatòries i malestar mentre es treballa, tant físic com psicològic.

La sèrie Made in Morocco ha mostrat un total de quatre testimonis: La Salma, la Fatna, la Najat i l’Aziza. Cada una d’elles narra en primera persona la seva experiència treballant en les fàbriques del Marroc: La sensació de cosir durant nou hores seguides amb poca llum i condicions precàries; com el patró utilitza l’acomiadament com a resposta a la voluntat de formar un sindicat; quina és la reacció de l’empresa després que una treballadora es negui a fer hores extres; un sou insuficient, hores extres obligatòries i malestar mentre es treballa, tant físic com psicològic… Quatre peces que conformen el trencaclosques de milions de treballadores que cusen la nostra roba. Si vols veure totes les càpsules, pots mirar els vídeos al canal youtube de SETEM Catalunya.

Aquests vídeos són càpsules resum del documental ‘Perdre el fil’ sobre la producció de roba de treball al Marroc. El reportatge explica les dificultats de traçar l’orígen de la roba dels policies, bombers, jardiners, etc. de les administracions públiques europees i les condicions laborals de les persones que la confeccionen.

La informaicó del documental es complementa amb l’informe ‘Made in Morocco: Producció de roba per a les administracions públiques. Traçabilitat i garanties’que analitza l’origen de la roba comprada per un grup d’administracions públiques a la zona de Tànger.